Preguntes amb resposta


Tot allò que t’agradaria saber de la COS i que mai no t’hi han dit

1.. Sou massa petits, minúsculs, on vas a parar! En qüestions de grandària tot és relatiu. És clar, però, que ens resta molta via per fer. Amb l’ajut de tothom fem i farem un sindicalisme nacional i d’esquerres fort i ben arrelat.

2.. Això que defenseu, avui, no té sortida. Grans sindicats com ara CFDT, CC.OO, CGT i UGT ja fan el fet. Veureu, si la COS no hi fos se l’hauria d’inventar. Justament el que sobren són sindicats nacionals forans –bé siguin francesos o espanyols-. Lamentablement, defensar coses elementals –justícia, poder obrer, no discriminació,
democràcia econòmica...- no és pas de moda. No obstant, aquest temps conservador, reaccionari, incrèdul, també hi passarà avall. Temps al temps.

3.. Esteu massa polititzats! Som un sindicat sociopolític. D’esquerres. Nacional. I n’estem cofois. No en tenim prou de reivindicar millores salarials. El sindicalisme de classe hi va més enllà. Volem i dolem per fer forta la classe treballadora (conscient d’ella mateixa, coherent, combativa, lluitadora, amb propostes)

4.. A la meva empresa es fan moltes hores extres, vosaltres que hi dieu? Que és un escàndol i una vergonya socialment acceptada. Fer hores extres és consentir salaris baixos. És donar per bo un més alt
grau d’explotació. És privar de llocs de treball a persones que en tenen necessitat.

5.. Sóc una treballadora en precari, que féu per nosaltres, els sindicats? Tot el que podem. No n’hi ha, però, ben bé prou. Això no obstant, les dones i homes que tenen contractes escombraries haurien de col•laborar, apuntant-se al sindicalisme català. Què hi ha risc de perdre’n la feina? No té dubte, badar boca és feixuc. Si sempre han tingut bec les oques, també hi ha hagut èpoques pitjors. Pren nota: sense lluita, ni solidaritat, sense implicació, no hi ha
futur. Per ningú.

6.. Hi ha cap sindicat semblant a vosaltres? La veritat és que som únics nacionalment i social. És així. Àmbit: la Catalunya completa –d’Elx a Perpinyà i de Mequinensa a Maó-. I d’esquerra sindical (assamblearis, no burocràtics, anticapitalistes). Som ací, a la nació catalana, el que la CIG, el SOE-Sindicat Occità, ELA, STC- Sindicat Cors, LAB, Intersindical Canària, i la CNS quebequesa, són i representen als seus respectius països.

7.. M’amoïna el tema de l’assetjament moral, que cal fer? Denunciar-ho als sindicats, davant la inspecció de treball, i posar els mitjans –amb transparència, coherència, i voluntat de dir les coses pel seu nom- perquè fets tant greus –com aquest maltractament i abús- hi desapareguin.

8.. La classe obrera parla sobretot francès o espanyol, mala peça al teler, doncs, per arrelar-hi. No sigueu pessimistes. Òbviament, la poca referencialitat catalana d’amplis sectors treballadors en
dificulten l’expansió de projectes específicament d’aquí. No hi ha, però, cap impediment que ho faci inviable. Una proposta sindical conté molts ingredients. L’equilibri, la varietat, la condimentació
de tots ells, en donen la resultant definitiva. Som, en aquest sentit, un plat sindicalment equilibrat i saludable. Sense excessos, també sense prudències que ens farien traïdors.

9.. Ospa xiquet, cada dia m’espremen més a la feina. Què podem fer si ningú no belluga? És normal, el capital –la burgesia, la dreta- saben que la resistència és minsa, que la gent es conforma, que la
majoria miren per ells. Vet ací les conseqüències. Hom recull allò que hi ha plantat. Ho tornem a repetir: cal recuperar el nom de cada cosa i dir a cada cosa pel seu nom. Parlant clar. Parlant alt. I actuant en conseqüència. Una classe obrera sense consciència, adotzenada i passiva, obre camins al desastre, a la hiperexplotació, a l’atur de masses, i a la injustícia social. Clar i català. És o no és?

10.. Un sindicat com vosaltres no pot fer forat en una societat com la nostra. I tant que en pot. Ho estem demostrant. El problema és que vivim un cicle polític conservador, conformista. Les coses, però, ja estant canviant. Els temps, millor dir, estan canviant. El vent en contra, ben aviat se’ns girarà –a les dones i homes d’esquerres, nacionalment catalanes- a favor. Temps al temps!

11.. Teniu pocs mitjans, i així es pot defensar poc a les treballadores i als treballadors. En tenim, ara per ara, els que necessitem. Malgrat això –estarem d’acord- a més força, més possibilitats. Agafem el bou per les banyes. Som-hi, doncs!

12.. Que en penseu de les empreses de treball temporal? Són una plaga. Fomenten la precarietat. La insolidaritat. Els baixos salaris. Condicions de treball pitjors. Per a tothom. Volem i dolem per un sistema únic i públic d’ocupació. Apostem per la seva il.legalització.

13.. Jo el que vull són més calés, la resta tan me fot. Mal fet. Això és el campi qui pugui. Qui ho fa no té trellat. I al final, perdrem bous i esquelles. Ja t’ho faràs, al remat per tu serà el pollastre.

14.. Les dones som pitjor pagades i tractades a la feina. Ben cert. I els homes, ajuden molt i molt perquè això siga així. Calen convenis que combatin la desigualtat. I una premissa bàsica i universal: a igual treball, igual salari. La resta és insolidaritat, patriarcat i masclisme a dojo. Amb tot, benvolguda dona, què hi fas tu per canviar-ho? Fes-te de la COS, doncs, i lluita organitzadament i pacífica pels teus drets.

15.. Hi esteu a prop d’algú, a nivell polític? Som nacionalistes d’esquerres. Hi coincidim, doncs, amb els qui pensen i fan semblantment. A més, a més, no estem en nòmina de ningú. Ni tenim patró. Som lliures i independents, talment com volem la classe treballadora i el nostre país.

16.. Feu-me cinc cèntims de la vostra proposta sociolaboral. A curt i mig termini: a igual treball, igual salari; fora les hores extraordinàries; a les empreses i convenis volem mesures i mitjans de normalització i de foment de l’ús social del català; renda bàsica o salari universal mínim per tothom; convenis d’àmbit nacional nostre; il.legalització de les ETT; reducció dels tipus de contracte; potenciació de l’ocupació fixa, limitant la temporal a un percentatge total de les plantilles; clàusules de conversió de feina temporal en fixa; mesures i potestats per combatre la sinistralitat laboral; reforçament dels drets laborals i sindicals... A llarg termini, de futur: un marc nacional català en un país lliure i independent. Una societat socialista on les empreses són per qui les treballa.

17.. Crec que la classe treballadora hauria de manar més dins l’empresa, com ho podem fer? Plenament conforme. Una classe social organitzada, unida, amb idees clares, té condicions per empènyer canvis legislatius i socials. Prou força per negociar, frec a frec, amb l’empresari o gestor. Cal fer-ho, doncs, a poc a poc i amb fermesa.

18.. Sobre l’atur i la precarietat que hi proposeu? Hi ha molt d’atur i molta precarietat –gent amb contractes escombraries, en l’economia submergida, sense seguretat social, cobrant menys del que
pertoca...- Ens cal un moviment sindical fort, una esquerra d’esquerres, una política forta d’intervenció governamental en el camp econòmic. Un sector públic –Administració i empreses- influent, arrelat, dinàmic.. i català! Tot i amb tot, aquest sistema econòmic –el capitalista- no té per prioritat l’ocupació sinó el benefici.

19.. L’esquerra, tant nacionalment com social, es més igual a la dreta, ho veieu d’aquesta manera? Dissortadament és així. Les polítiques, els polítics, cada cop s’hi semblen més. Per això ens cal organitzar la classe treballadora, fer-la forta, combativa i coherent. Així posarem al bell mig de la política, la lluita de
classes. Dit altrament, com una majoria social no té qui la representi al govern, en una societat on una ínfima minoria burgesa i propietària dicta les lleis i imposa l’ordre, el seu!

20.. M’agradaria que em diguéssiu, en quatre mots, que coi és això de la mundialització capitalista i com ens afecta. És una revolució conservadora. Un canvi profund, una modificació genètica– tal vegada-
de la seva naturalesa, la del capitalisme. Ens mena a més opressió, més guerra, més rapinya. Més injustícia, desigualtat i dictadures. Un nou desordre per garantir l’ordre de pocs, quatre gats.

21.. Els sindicats grans tenen un munt d’empreses –d’habitatge, d’assegurances, de turisme... vosaltres què hi dieu? Que això és un frau que els allunya dels problemes de la gent a la que diuen representar. Del sindicalisme de base i enèrgic. Això fa que la seva prioritat sigui aconseguir un doll de recursos econòmics –de les administracions, dels empresaris, de tothom- mantenint i multiplicant grosses burocràcies, endeutant-se perillosament, amb perill de la seva independència i llibertat. Tot a cuita corrents, peti qui peti. És una vergonya. No tenen vergonya.

22.. On sou, a quines comarques i sectors? Cada vegada hi som a més llocs. Vejam...
Sectors: metall, construcció, tèxtil, sanitat, ensenyament, funció pública, transports, telecomunicacions, fusta...
Àrees geogràfiques i comarques: en primer lloc als cinturons industrials de València, Tarragona i Barcelona, també a la Vall d’Albaida, La Safor, el Baix Maestrat, Montsià, Osona, el Baix Camp, Maresme... En total, una vintena de sectors. Vint-i-cinc comarques. Cinquanta viles i ciutats. Més d’un centenar d’empreses. Ah, i des del 1999 hem crescut un 40% en nombre d’afiliades i afiliats. I seguim creixent.

23.. Nacionalment, que preteneu? Volem un país independent i reunificat. Pacíficament, democràticament, mica en mica, i amb el recolzament actiu –sobretot- d’àmplies majories socials.

24.. I socialment? Volem una societat sense explotadors ni explotats. Socialista. La màxima expressió de la democràcia i de la llibertat.

25.. Com vau néixer i perquè? Venim de molt lluny. D’una soca històrica que el 1958 infantà la Solidaritat d’Obrers de Catalunya- SOC, el primer sindicat nacionalista català. I d’un empelt múltiple:
Col•lectius de Treballadors en Lluita-COLL, Col•lectius de Treballadors-CC.TT i Treballadors per la Unitat de Classe-TUC, fundats els anys 70 i 80 des de l’esquerra independentista i traspassats al cap de no res. La COS ve a omplir, justament, aquest espai: el d’un sindicalisme conscient i arrelat nacionalment, d’esquerres, i d’àmbit nacional complet. Una proposta de veres. Que no vol donar bou per bèstia grossa.

26.. Pel que es veu pot fer via una reforma dels estatuts d’autonomia espanyols. Que n’opineu? Qualsevol procés que meni a la superació de restriccions i límits no és pas dolent. Tot el que permet prendre aire, guanyar espai, és bo. Amb això, quedi clar, no en tenim pas prou. Volem allunyar-nos dels estats espanyol i francès. Treballem per uns Països Catalans lliures en una Europa unida.

27.. A França, avança una tímida descentralització, que en farem res de bo? La veritat és que ens fa molta falta un canvi. A les comarques del nord, nacionalment i social, el llum vermell hi és encès. Per això, un qualsevol avenç, per petit que sigui, és benèfic. Tot és començar.

28.. En les eleccions demaneu el vot per algú? Perquè? Nosaltres només fem la nostra Ens estimaríem, comptat i debatut, que els moviments socials catalans, l’esquerra nacional gaudissin d’un gran predicament arreu. En qualsevol cas, clar i català, el nostre paper no és pas fer bullir l’olla de la vida institucional. Éss a les empreses, amb les treballadores i treballadors i els qui no tenen feina. Fem per manera de construir una classe obrera catalana lluitadora, coherent i unida.


Coordinadora Obrera Sindical

El sindicalisme nacional dels Països Catalans

   
  

 

Copyright © 2017 Coordinadora Obrera Sindical. Tots els drets reservats.
Joomla! és programari lliure, alliberat sota la GNU General Public License.
Thursday the 19th. Joomla Templates Free.